Tant de temps somiant anar-hi... impacientant-me per sentir la brisa del Atlàntic, veure aquells boscs que et recorden llegendes com la de la Santa Compaña, passejar per carrers de pedra acariciats per la pluja... Tantes sensacions, tantes emocions, tants sentiments...

El primer dia (23 febrer) arribarem a Lavacolla més prompte del previst (punto para Ryanair) i visitarem Pontevedra. El casc antic una pasada... però com diuen a Carlet "poca xixa més", vamos, que ja no hi havia molt més a veure. Aixi que tornarem a agafar tren i cap a Santiago.


Al endemà, 2 horetes i mitja de bus cap a la fi del món! La veritat es que el camí se'm va fer prou curt, entre els paisatges i la llibreta (a la que anava escriguent coses que veia per al relat) vam arribar en un no res. Pasarem per Noia, Muros, Carnota (on està el hòrreo més llarg de Galícia), Cee, Corcubión i Fisterra finalment. El poble moooolt normalet, el típic marítim.
Després de dinar, i per a cremar-lo, ale! pujadeta al faro. Nunca mais! bueno, la veritat es que nunca mais va ser després al tornar... al anar t'anaves motivant prou pel paisatge... veies que cada volta quedava més lluny el poble... i la carretera no tenia fi. Però de sobte apareixia el edifici principal del Faro (que ara es un hotel), el que feia que li possares més ganes... la putada era que estaves per les montanyes i, per molt prop que ho vegueres... encara estava a fer la mà, parlant clar.

(Fixeu-se a la foto..el faro està al fons a la esquerra. La veritat es l'he comprimida per a possar-la ací i no es veu una merda)


Finalment arribem, i baixem més avall del Faro per a sentarnos en alguna roca i mirar l'inmensitat del mar... Brutal! No es pot descriure en paraules tot el que pots sentir veguent allò i recordant totes les històries celtes sobre la zona...

(bota de pedra, "monument" al peregrí) Mireu al fons... quasi no es pot saber on acaba el mar i on comença el cel. Quina pasada)

I pareix com si tu pogueres agafar el sol amb els teus dits i baixar-lo fins que s'ofegara en el Pacific.

O Centolo. On tants vaixells han naufragat... on tants mariners han perdut la vida.

I el temps se'ns tirava damunt... i començava la posta de sol. Molt al meu pesar, ens vam tindre que anar per a poder veure a la tornada (es ke son uns 4km).

I a Juan se li ocurrí l'idea de com l'hotel estava a la part alta de Fisterra, anar pels camins de dalt del Faro... NUNCA MAAAAIS!!! era una costa super empinada...i uuuuuuuuuuuuuf!!!!
(foto: al fons el faro).

3er dia: tornada a Santiago. Visita a la ciutat, a les cubertes de la Catedral. Quines vistes!

3er dia: Combarro. (Poble típic gallec a 6 km de Pontevedra)
Un poble preciós. Pel centre pareix que estigues a un conte...



4rt dia: Universitat de Santiago i per la vesprada més Santiago.
Xiquets i xiketes... kina diferencia de la Uji a la facultad de psicologia a Santiago... per a flipar. Pots agafar un bus per a anar de facultat a facultat... vas caminant per la facultad i ten pases a un altra (que resulta que psicologia i ciencies de l'educació estàn unides per un pasillo... vaya por dios!) ... no se, despagada. Molts pasillos, moltes classes, molts laboratoris, i molt poca gent per les aules. No cantina. No punt d'encontre (si vols algo ten vas a la facultat del costat xD). Supose que al final u s'acostuma.. però jo em vaig rayar mogolló. Al final no sabia on parava ja...si a Ciencies de l'Educació o a Psicologia. Brutal.

I ultim dia per a vore el que ens quedava de la ciutat i a casa. NOOOOOOOOOOOOO. PORQUEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE. ¡depresión post-santiago!

Gràcies per compartir aquesta aventura en mi.